Flauta travessera

L'article o secció necessita millores de format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Flauta travessera

Tipus	open side-blown flutes with fingerholes (en) i flauta
Classificació Hornbostel-Sachs	421.121.12
Tessitura
Inventor	Theobald Böhm
Originari de	Alemanya
Professió artística	concert flutist (en) i classical flautist (en)

La flauta travessera o d'Alemanya,^[1] és un instrument musical de vent de fusta. El músic que toca la flauta és conegut com a flautista. Juntament amb el violí, és l'instrument més àgil de l'orquestra. És un dels grans instruments melòdics i principals instruments solistes.

Les flautes travesseres formen part de la família dels instruments de vent de fusta (independentment del material amb què realment estiguin construïdes), juntament amb les famílies del clarinet, l'oboè i el fagot. És l'instrument amb el registre més agut de la seva família i de tota l'orquestra, quan no hi és present el flautí. A la classificació formal que estudia l'organologia, les flautes pertanyen a la família dels instruments de bisell, que de molt abans s'han fabricat de fusta.

El seu registre bàsic és de tres octaves i va del do₃ (el so de la tecla central del piano al sistema Francès, que en la nomenclatura anglosaxona es diu C4, i al Sistema Internacional do₄) fins al do₆.^[2] Aquest registre pot ampliar-se fins a tres octaves i una cinquena justa, del si₂ fins al fa♯₆;^[2] la nota greu addicional s'aconsegueix mitjançant una clau addicional (és important fer notar que les flautes més costoses es fabriquen amb claus addicionals, per a assolir si♭₂, per exemple), i l'extrem agut (aquesta quarta justa que va del do#₆ al fa#₆) s'aconsegueix mitjançant l'execució d'harmònics, tècnica que depèn de la capacitat de l'executant, que ha de ser adquirida amb gran pràctica i un estudi rigorós de la sonoritat.^[3]

A causa del gran virtuosisme que s'aconsegueix amb la flauta, és un instrument indispensable per a la música clàssica orquestral, per la qual cosa posseeix una enorme quantitat de repertori i solos a l'orquestra. A més, la flauta té un ampli repertori de música de cambra. Amb el violí és l'instrument més àgil de l'orquestra simfònica.

La flauta és un dels instruments amb més repertori, que va des del període medieval al modern, passant pel clàssic i el romàntic, i és l'instrument més popular al costat de la corda.^[4]